Lliga de Campions femenina de la CEV

Lliga de Campions femenina de la CEV

Tipus	lliga
Esport	voleibol
Organitzador	Confederació Europea de Voleibol
Nombre de participants	20
Localització  i  Dates
Vigència	1961 –
Calendari de la temporada	octubre –
Freqüència	anual
Competició
Primer lloc	VakıfBank SK (2023)
Altres
Lloc web	cev.eu…

La Lliga de Campions femenina de la CEV (en anglès, CEV Women's Champions League) és una competició esportiva de clubs femenins europeus de voleibol. De caràcter anual, és organitzada per la Confederació Europea de Voleibol (CEV) i se celebrà per primer cop la temporada 1960-61. Es fundà amb el nom de Copa de Campions (CEV Champions Cup), essent el Dinamo de Moscou el primer campió. La temporada 2000-01 adoptà el seu nom actual i un nou format de la competició Hi participen els equips campions de cadascuna de les lligues nacionals europees. Disputen una primera fase en format de lligueta a doble partit. Els equips millors classificats accedeixen a la segona fase, que es disputa en format de play-off a doble partit. Els quatre semifinalistes disputen la final four en una seu neutral que determina el campió de la competició.

Històricament, la competició ha estat dominada pels equips soviètics, guanyant vint-i-una edicions de les trenta disputades entre 1961 i 1990, i de l'Europa de l'Est. En aquest període, destaquen el Dinamo de Moscou amb deu títols i Uralochka Sverdlovsk amb sis. Durant la dècada del 1990 els club italians començaren la seva hegemonia aconseguint sis títols i, amb el nou disseny del format de la competició, consolidaren el seu domini durant la dècada del 2000. Destacà el Volley Bergamo amb set títols entre 1997 i 2010. Des de la dècada del 2010, els clubs turcs irrumpeixen com a nous dominadors de la competició, destacant el VakıfBank SK amb sis títols. El Club Voleibol Tenerife és l'únic equip de l'Estat espanyol que ha guanyat la competició (2004).^[1]